Des de fa més de dos anys els i les professionals que treballem en el sistema sanitari estem en lluita. Lluitem pels nostres salaris retallats, per la degradació i la pèrdua de les nostres condicions de treball, per l’eliminació de llocs de treball....
Lluitem contra l’aplicació de normes injustes i arbitràries que només ajuden a la desintegració del sistema sanitari, un dels pilars que mantenen la cohesió de la societat en que vivim. La nostra lluita és justa i necessària, per això bona part de la societat ens acompanya.
L’objectiu de totes les mesures que l’Administració i els gestors sanitaris prenen, no cerquen l’eficiència, la racionalitat, o la sostenibilitat del sistema sanitari, cerquen aprofitar una gran oportunitat de negoci.
Com a personal dels serveis sanitaris, ja siguin públics o privats, contínuament ens sentim menyspreats i maltractats, i periòdicament hem sortit al carrer a cridar, a reclamar, a reivindicar. A Catalunya vam ser els primers a rebre i els primers a mobilitzar-nos, ho hem fet sostingudament i amb esclats ben clamorosos. Els companys i companyes d’altres CCAA van començar a sortir al carrer gairebé un any més tard que nosaltres i ara toca a Madrid amb el desballestament del sistema de salut madrileny. Aquí no serem menys i ja privatitzen directament, i sense embuts, sense passar pel tràmit de la concertació. L’any 2013 pinta molt negre.
Tenim molts motius i moltes raons per les quals ens mobilitzem i alguns companys ja comencen a tancar-se als seus centres de treball per protestar i cridar l’atenció de la societat i dels nostres governants, molt ocupats mirant-se el melic.
Hem emprés totes les accions legals possibles, i algunes no tan possibles (però igualment ho hem fet) Estem intentant coordinar-nos amb la resta de sindicats per fer accions conjuntes que volem materialitzar en pocs dies. És important mantenir la unitat sindical allà on sigui possible. Hem de parlar amb els companys als centres, fer assemblees, parlar amb els usuaris..... en definitiva fer-nos evidents i traslladar la protesta al carrer i a la societat.
No sabem si cobrarem la paga extra, no sabem si cobrarem la carrera professional, no sabem si cobrarem la DPO, no sabem si ens apujaran la jornada, en molts casos no sabem si cobrarem la nòmina, no sabem si es fusionaran empreses, no sabem si tancaran empreses, .......
Si sabem que els centres concertats només rebran el 60% del concert.
¿On son els 5.000 milions del rescat? ¿Quant han costat les eleccions autonòmiques?
Qui no plora........, ja se sap.
US MANTINDREM INFORMATS! INFORMEU-NOS SI FEU ACCIONS ALS VOSTRES CENTRES
